giovedì 24 novembre 2011

A ricuart di gno pari emigrant

Il mio  amôr, la mê cjasute
picinine ma bielute,
i miei fîs maraveôs,
la plane cul sô aiar dispetôs,
il mio biel cîl furlan,
e i monts la sù lontan
il sunôr da lis cjampanis,
e ducj  i amîs,
o  ai scugnût lassâ,
ma tal cûr un sôl pinsîr,
tornà  tornà  tornà
par restà e  vivi ca.
Cul aiût dal Creatôr,
in Friûl ai podût cjatât lavôr,
e cussì tornâ in paîs,
no pues plui dismenteâ,
chel dolôr che ai provât,
la mê famee vê bandonât,
la fadie,e i scrifizis,
o soi  pront a sopuartâ,
baste vê dongje dal cûr,
la mê biele il mio amôr
e i miei fruts podè busâ,
e cun lôr ancje zuiâ. 

Nessun commento:

Posta un commento